Hans Emil Meyer, més conegut com a Hannes Meyer, va ser un arquitecte i urbanista suís molt destacat per la funcionalitat de les seves obres. Va néixer a Basilea, Suïssa, el 18 de novembre de l’any 1889 i va morir el 19 de juliol del 1954 a Lugano Crossifisso, Itàlia.
 |
| Peterschule |
Va néixer en una família d’arquitectes i va estudiar aquest mateix ofici a l’Escola d’Arts i oficis de Basilea després de treballar com a dibuixant en una agència de Basilea. També va estudiar a Berlin entre l’any 1912 i 1913 i va treballar en projectes d’altres arquitectes abans de muntar el seu propi negoci a la seva ciutat natal. Allà va fundar un estudi d’arquitectes l’any 1926 amb Hans Wittwer amb qui va participar en diferents projectes com ara la Peterschule i el Palau de la Societat de les Nacions a Ginebra entre els anys 1926 i 1927, en el que van obtenir la tercera posició.
El 1928 va ser nombrat com a mestre arquitecte de la Bauhaus i l’any següent va ser intitulat director d’aquesta mateixa escola, substituint el seu fundador i arquitecte Walter Gropius.
La Bauhaus va ser l’escola alemanya d’arquitectura i disseny que va exercir una gran influència en l’arquitectura contemporània, en les arts gràfiques i industrials i en el disseny d’escenografies i vestuaris teatrals. Va ser fundada a Weimar l’any 1919 i la intenció de Gropius era combinar l’Acadèmia de Belles Arts i l’Escola d’Arts i Oficis. L’escola, basada en els principis de l’escriptor i artesà anglès del segle XIX William Morris i en el moviment Arts & Crafts, sostenia que l’art havia de respondre a les necessitats de la societat i que no s’havien de fer distincions entre les belles arts i l’artesania utilitària. També defensava els principis avantguardistes com per exemple que l’arquitectura i l’art havien de respondre a les necessitats i influències del mon industrial modern i que el bon disseny havia de ser agradable tan en el punt estètic com en el satisfactori en la tècnica. Per tant, a més de les classes d’escultura, pintura i arquitectura, es realitzaven classes d’artesania, tipografia i disseny industrial i comercial.
 |
| Escola Bauhaus |
L’estil de l’escola de la Bauhaus es va caracteritzar per l’absència d’ornamentació en els dissenys, inclús en les façanes dels edificis, i l’harmonia entre la funció i els medis artístics i tècnics d’elaboració. L’any 1925 es va dedicar a la construcció d’una sèrie d’edificis tots de forma rectangular de formigó i vidre dissenyat per Gropius a Dessau. L’estil d’aquest moviment va esdevenir encara més funcional i va donar un major èmfasi en l’expressió de la bellesa convencional i dels materials bàsics sense cap tipus d’ornamentació.
 |
| Pavelló Alemany |
Durant aquest temps, Meyer va instal·lar en l’edifici un departament d’arquitectura tot i la complexitat tècnica que aquest fet suposava i va organitzar la Bauhaus en quatre departaments principals: el de Arquitectura, de Publicitat, de Acabat (de producció en fusta i metall) i el de Teixits. Dos anys més tard va ser acomiadat per motius polítics, ja que l’escola va ser declarada per l’Alemanya nazi com “la elit de color vermell” i va deixar pas en la seva posició com a director a l’arquitecte Ludwig Mies van der Rohe, creador del Pavelló Alemany situat a Barcelona (el qual, com podem veure en la fotografia, també estava molt influenciat per l'estil que seguia l'escola de la Bauhaus) .
Novament, juntament amb Hans Wittwer va crear l’Escola Federal ADGB a Bernau entre els anys 1928 i 1930 i va ser nombrat professor en l’Escola Superior d’Arquitectura Wasi a Moscou on va ensenyar urbanisme fins el 1936. Després va treballar a Suïssa i des del 1939 fins el 1949 a Mèxic (on primer va treballar com a arquitecte i urbanista) va ser contractat pel Institut Politècnic Nacional per fer classes a la seva Escola Superior de Enginyeria i Arquitectura on va dirigir els cursos de planificació i urbanisme fins el 1941. Després de passar per una infinitat de diferents treballs i projectes, va retornar a Suïssa on finalment va morir a Crocifisso di Savosa.
Hannes Meyer interpretava els edificis com a un procés bàsic en el qual s’havien de tenir en compte les necessitats biològiques, mentals, espirituals i físiques, és a dir, unes necessitats bàsiques que permeten la vida humana. Per tant, podem dir que el seu enfocament era molt complet ja que acaparava tots els possibles factors que es podien desitjar.
Principalment anaven dirigits a la vivenda residencial en les quals es preocupava molt per l’exposició, la ventilació, els factors de confusió (com ara els sorolls i les olors), els enllaços visuals i el veïnat. Així que l’arquitectura es va convertir en un procés lògic i totalment racional ja que s’optimitzava per tal d’aconseguir un bon resultat.
EL FUNCIONALISME
El Funcionalisme, en arquitectura, és el principi pel qual l'arquitecte que dissenya l’edifici ha de basar-lo en el propòsit que aquest tindrà.
Els orígens del funcionalisme es poden remuntar a la tríade de Vitruvio, on la "utilitas" (traduïda també com "comoditat", "confort", o "utilitat") va de la mà de "venustas" (bellesa) i de "firmitas" (solidesa) com una de les tres metes clàssiques de l'arquitectura. En els primers anys del S.XX, Louis Sullivan, iniciador de l'arquitectura funcionalista a l'Escola de Chicago, va popularitzar la frase "la forma segueix sempre a la funció" per a arreplegar la seva creença que la grandària d'un edifici, la massa, la distribució de l'espai i altres característiques han de decidir-se solament per la funció de l'edifici. Això implica que si es satisfan els aspectes funcionals, la bellesa arquitectònica sorgirà de forma natural. Les arrels de l'arquitectura moderna es basen en el treball de l'arquitecte franc suís Le Corbusier i l'alemany Mies van der Rohe. Els dos van ser arquitectes funcionalistes arribant al l punt en que els seus edificis van ser radicals simplificacions d'estils anteriors. En 1923 Mies van der Rohe treballava en Weimar, Alemanya, i havia començat la seva carrera de produir estructures de simplificacions radicals. En el llibre Vers une architecture publicat en 1923, Le Corbusier fa una reflexió sobre els edificis dient "Una casa és una màquina per viure". Aquest llibre va ser, i encara ho és, molt influent i es vist com a un prototip del funcionalisme. A mitjans dels anys trenta el funcionalisme va començar a ser discutit com una aproximació estètica, més que com una qüestió d'integritat de disseny. La idea del funcionalisme va ser combinada amb la manca de ornamentació. Es va convertir en un terme despectiu associat a les formes més brutals de cobrir un espai i formes barates i comercials de fer edificis.
En els anys setanta, l’influent arquitecte americà Philip Johnson sostenia que la professió no té cap responsabilitat funcional i aquesta és una de les opinions que prevalen avui dia. Jhonson va dir "No sé d'on vénen les formes, però no tenen gens que fer amb els aspectes funcionals o sociològics de la nostra arquitectura". La postura de l'arquitecte "postmodern" Peter Eisenman es basa en un teòric usuari hostil i és fins i tot més extrema "No faig la funció". Els arquitectes més coneguts en occident, com Frank Gehry, Steven Holl, Richard Meier i Ieoh Ming Pei, es veuen a si mateixos sobretot com artistes, amb una certa responsabilitat secundària de fer els seus edificis funcionals per als clients i/o els usuaris.
Origen: ESCOLA DE CHICAGO
Característiques generals
A la majoria dels edificis pertanyents a l'Escola de Chicago, trobem diversos elements comuns que podem considerar com a característiques generals d'aquesta Escola:
§ Estructures metàl·liques (esquelets o carcassa de ferro) que, entre altres coses, permetrà realitzar edificis amb gran alçària. § Ús del pilar de formigó com a suport o fonament. Serà la solució al desafiament de construir sobre un terra sorrenc i fangós. § Finestres esteses horitzontalment per tota la façana (amb les dimensions que es desitgi, ja que ja no seran necessaris els anomenats murs de càrrega): § Possible eliminació dels murs de càrrega (gràcies a aquesta estructura metàl·lica)
§ Desenvolupament de l'ascensor elèctric § Respecte a l'exterior, se suprimeixen els elements decoratius (tan habituals a l'arquitectura artística de finals del segle XIX). S'opta per superfícies llises i acristallades. Predominen les línies horitzontals i verticals.
*Totes aquestes característiques les trobarem posteriorment en els edificis d'estil funcionalista
BUNDESSCHULE
Tipus de edifici: escola
Participants: Hannes Meyer (arquitectura), Hans Wittwer (arquitectura), Winfried Brenne (reavilitació).
Direcció: carrer Hannes-Meyer-Campus 9, ciutat de Bernau bei Berlin, Barnim BAR, Brandeburg, Alemanya.
Cronologia
1928-1930: planificació i construcció
1933: ocupació per SA
1945-1947: hospital de l’Exèrcit Comuniste
1993-1998: Escola d’administració pública
1998: Vacant
2005-2006: La rehabilitació i canvi d'ús de Seminari i per descomptat arquitecte Hotel Brenne
Característica per:
- Façana feta amb maons (deixa veure el material de construcció)
- Construcció lineal (totalment funcional)
- Edifici corredor (llarg i estret)
Normalment l’edifici Bundesschule és relacionat amb la Bauhaus de Weimar, en el seu context de la història del moviment Bauhaus és un dels edificis més rellevants “edificis Bauhaus”.Construït entre 1928 i 1930 l'anomenat Bundesschule va ser dissenyat per l'arquitecte suís Hannes Meyer com la universitat nacional de capacitació per a l'alemany Oficis Unions Consell, ADGB.
Com a director de la Bauhaus, Hannes Meyer, no només va ser responsable de donar una arquitectura de major importància dins de la institució, sinó que també va tractar de fer més accessible la Bauhaus al "home comú".
Però com a comunista, Hannes Meyer, va ser també políticament actiu i la seva agitació creixent amb el temps va portar al seu acomiadament el 1930 i el seu reemplaçament com a Director de la Bauhaus per Ludwig Mies van der Rohe. També és possible que l'activitat política de Hannes Meyer va ajudar a establir les bases per a les acusacions NSDAP que Bauhaus era una institució política i s'havia de tancar.
El seu estil de l'arquitectura es va centrar en la utilització de components prefabricats, i com amb el seu company l'arquitecte suís Fritz Haller, sobre la utilització dels sistemes de construcció modular. El Bundesschule va ser un exemple clàssic de l'enfocament de Meyer, basat com està al voltant d'un esquelet de formigó que suporta tot l'edifici, és a dir, les parets que no tenen importància estructural i eficaç només estaven pensades per recobrir l’edifici.
L’edifici mostra detalls que són "pura Bauhaus"; meravelloses solucions d'obertura de les finestres, l’ ús del color com un sistema de navegació interior, la integració sense esforç de diferents materials i el sòl i un pla que promou l'eficiència.
En els anys de la postguerra les autoritats DDR van fer el que van fer tot el possible i va destruir gran part dels edificis més interessants i importants característiques en nom del progrés. Per casualitat, des de 1990 la societat "Bernau bundesschule baudenkmal" han restaurat la Bundesschule de nou a la seva antiga glòria.
